Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/115

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Aquell home apartà la mà seca y sense tacte qu'havía profanat les despulles de son rostre, y recobrà los suaus contorns que li donavan bellesa; y entremitx de sa pell blanca y unida, ab finor de cera, blanca y transparent com les fulles de camelia, sentí la rojor de la vida recórrerla y animarla.


***


 Pura pensà ab aquell jove; sovint, molt sovint tornava a demanar al piano que li parlés aquell cant de anyoransa. Y gosava mirar a la Verge després d'haverlo sentit. Diu també que la Verge li contestà quan tornà a preguntar si era pecat que les noyes anessin al ball, dientli: «Préga, filla, no hi tornis al ball, que fora massa'l teu sofrir si arribessis a trobarhi un altre jove d'ulls negres y tinguessis d'oblidar los cants del Beau Danube bleu