Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/126

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Servidor de vostè,—vaig contestar saludantlo.
 —Sí,—replicà'l senyor Janet,—desd'aquell temps, que's tracta ab nosaltres, ¿sabs? dotze anys enrera; de quan tu aconsellavas al Peret nostre que's casés ab una sollerica de Mallorca que tu trobavas que faría per casa.
 —No me'n recordo, senyor Joan: d'axò casi be no més se'n ocupan los memorialistes retirats, y en aquell temps jo no podía tenir tanta experiencia.
 —Donchs, noy, debía ser un altre: com tanta gent l'aconsellavan «càsat y càsat, Peret; dóna aqueix contento als teus pares, etz.» ¡què sé jo lo que li deyan! Tornant a la festa, míra, aquest any ja no he volgut tauletes separades pera'ls nets; tots aquí, ab nosaltres, y fòra guarniments de taules manllevadisses y posts y cavallets; té, ara no puch, per que hi hà tot aquest enredo de copes y ampolles: aquexa taula sembla d'una comedia de màgica; van exint posts y més posts, qu'aquí sota jo crech que n'hi té un llibre d'amagades; de modo que si'l menjador