Aquesta pàgina ha estat revisada.
Al comensar la escena se sent una orquesta. Joanet, acabant de compondres, s'assenta en la cadira del costat de l'arcoba, trau la petaca y caragolant un cigarro, diu:
Ja m'ho semblava que sentía una orquesta; no'n fa poca d'estona! Deu ser en lo primer pis que celebran ab sarau lo Sant de la jove; sinó que, quan me fico al llit, estich tan cansat del treball y la sòn me ve tan sobtada... ventura que Deu enten tot lo que se li vol dir, ò sinó jo quedaría malament, per que no sé lo que m'hi enfarfego; y ab una creu al front, una a la boca y altra al pit, quedo descansat y Ell me'n pren lo bon apreci. De modo que si la dòna
