Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que no les puch fer estar quietes...
 ¡Que diguin lo que vulguin!... ¿Y quan nos toca mitja nit, tu cusint a la màquina y jo acotat devant del vetllador, què deuen dir allavors? Potser tractan de passarnos un violari per que... se'ns assentin les barres.—
 Me sab greu qu'hagi parat la música, per que aquí mateix hagueran vist ballar lo vals sense mourens d'aquesta rejola. (Picant ab lo peu.)  No hi puch ferhi més, en sentint una bona orquesta m'hi dalexo; si la sento anant pel carrer, m'agafan una especie de tremolins a les cames, que valga que jo tinch prudencia y dissimulo y per no comprometrem camino depressa, però'l còs se m'hi trenca y, encara que no vulgui haig de garbejarlo y portar lo compàs, que si no ho ballo a la descarada m'ho arreglo de cert terme que sempre hi dexo escapar alguna volteta fent veure que'm tombo com si'm cridessin ò com qui's gira per mirar qualsevol persona que passa per la vora. Si la Madroneta no tingués mandra, ja'ls hi asseguro que quan nos hagueran vist ballar, tothom