Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vora meu. Un home que corretgeix les egues a xiulets y les fa creure, (a mi la tralla no més me serveix que per fer lo maco y'l tambor major dalt del pescante,) ¿voleu que domi a una dòna ab ronchs y males paraules? Vaja, mestressa, no'm caso; 'l Pitero no's determina.
 —Míra que quan voldràs no hi seràs a temps.
 —¿Què vol dir? ¿que's pensa que comenso avuy a engrescar minyones? Donchs, li faig a sapiguer que no més tindría qu'obrir la boca y fer tites, tites, per veure aqueix pis desseguida atapahit de minyones, y, no's pensi, lo millor de la ciutat, les més curres, les més ben plantades. Si'ls companys venen a mi quan tenen discordia d'opinions referent a la guapesa d'alguna noya; «ho preguntarèm al Pitero» diuen tots. «Es maca, minyons; ò es lletja;» els hi dich. Y s'hi conforman; per que saben que tinch aqueix do: que ab un va y vé d'ulls ja queda registrada la fesonomía y que no m'erro. Y fent de visurador pels altres, ¿vol qu'aquestes dues llumenetes (senyalant los ulls) se quedin a les fos-