Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

seguida, y dret com un hatxero al costat de la balladora, ab lo bras axís y mirant a l'altra banda. Ella s'alsava componentse les faldilles, y'ns posavam a la fila. Los violins, ab unes veuetes primes, comensavan a gemegar; crexían poch a poch y s'hi barrejavan ab molt ordre'ls clarinets, los fagots, les flautes y'l cornetí; les solfes se feyan més espesses (ab l'afany que giravan fulls!) y'l contrabaix, les timbales y la trompa hi entravan de frente, ab un estrèpit y un doll d'armoníes qu'arrancavan de la combinació, que ni l'oido les podía engolir, ni cabían aquí, (signant lo cap) ni cabían al envelat, y s'esbargían pel carrer de Sant Pau, que jo crech que anavan a perdres a la font d'en Tillo. Després, l'orquesta tornava a mimvar; suau, melosa... no més se sentían los violins, ab un cant finet com un brí de seda, que parexía que filessin música pels àngels y tinguessin por de trencarla ab lo tremolor y la suavitat que dexavan lliscar los arquets;... de sobte, 's paran, nosaltres també, 'ls ulls sempre fixos a la orquesta; 'l mestre feya quatre signos ab l'arquet, com si'ns tirés la be-