ruquer vingués a rissarme, ja podría ficar los ferros a la galleda per que's refredessin, qu'abans de posarshi ja estaria llest. Mírinme'l cap: (descobrintse) deu semblar una marenga ò mitja bola de sabó; ¡si l'haguessin vist quan ell m'acabava de pentinar! cada cabell era una anelleta; n'hi havía tantes y tan caragolades, que, fòra'l color, parexía una escaroleta de cabell d'àngel. ¿Y'l barret? (Trayent un barret.) No'n fassin cas de l'alsaria; allavors era moda. ¡Oh, ja es pessa! d'aquí dalt estant s'hi pot veure tot Barcelona. (Passanthi la cama per sobre.) Té, axís no crexerà més. Me va costar 12 pessetes a la Plassa Nova; ara n'exirían dos. No me'l poso may, no hi estich fet; tot me ressona, 'm sembla que dugui un torna-veu a dalt del cap. Si me'l vegessin pel carrer, estich segur que l'enviavan de reserva a Montjuich per quan s'espatllés la torre que senyala'ls barcos. L'últim cop que me'l vaig posar, va ser pel bateig d'en Maura... vaja... del seu fill; tothom me mirava; 'm debían pendre per estranger; però vaig dir: may més; un moble axís per durlo's necessita capsana; ¡no
