Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/143

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


carrega poch de cap! ara'm donaría migranya. No me'l puch mirar... En aquell temps, los sombrerers debían treballar ab bastida com los mestres de cases. Un saludo d'aqueix barret, ja se'n podía dir una barretada: s'havía de quedar be a la forsa. ¡Com han cambiat les coses y'ls estils!... y'ls modos de pensar. (Se torna a sentir l'orquesta.) ¡Ara hi tornan! Batua'l món!... un'altre vals, y aquella encara dorm! y aquí a ma vista, 'l barret, lo gech y l'armilla d'aquell temps! ¡Madroneta, apa, sómhi! ¿No? no vols ballarlo? Corrientes.
 (Se posa'l sombrero ab resolució, y agafa una cadira ab ademan d'anar a ballar.)