Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ques quan les trio per mi per fer broma y passarhi'l temps? Per que, axò va de banda, no'n parlo de casori. Ja veurà; don Ignasi està de consulta, moltes ocasions; y donchs jo ¿què faría allí al peu de la porta dalt del cotxe? Me faig amich ab les criades, y riem, fem broma, y míri, elles lo que voldrían que sempre hi hagués malalts a casa dels senyors, per que'l Pitero les anés a veure.
 —¡Ah! ¡boig, més que boig!
 —En fin, madre mía, los temps son crítichs y'l noy no's vol casar.—
 Sospirà, y m'enterní ab poques paraules.
 —¡No'm vols donar aqueix gust! Lo día en que jo falti ho faràs per necessitat y allavors te sabrà greu de no haver escoltat a ta mare. No sabràs hont girarte per trobar qui't dongui la norabona que jo't donaría; per que, fillet, fòra jo, quedas sol...—
 Sense dexarla acabar, li dich:
 Decretado.—
 ¡Quína alegría la d'aquella bona dòna! ¡quína satisfacció! m'anava a abrassar.
 —No m'entretingui, mare, que me'n vaig a triar minyona.—