Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 ¡Y qu'havía de triar jo, si feya una temporada qu'estavam emparaulats ab la Rosetona y l'aprecio'ns anava del un al altre de viceversa y seguit com una llensadora! Sinó que, la veritat, me feya frente la qüestió de l'avinensa. Jo, tot fent lo plaga, inquiría, veya l'interior de la meva xicota, 'l geni, 'l natural, lo seu modo de conduhirse... y certa, l'he ensopegada. Una minyona, que's podría desembrassar sense cap repugnancia una escaparata y ficarla allí dins. Té: La Verge del Amparo de carn y òssos. Nó, no'n dubtin: se podría dir devant de qualsevol sacerdot, que no bestreuría en contra: Palabra. ¡Pst! per que axò no es brou de llengua ni extrems del Pitero.

* * *

 La mare va caure malalta; ey! no s'alarmin, que ja està bona, gracies a Deu. Una malaltía que don Ignasi també'm va dir: «Noy, axò es grave.» Però no me'n vaig fiar, la veritat: ¡com té aquest ull tan segur per errarse! Vaig fer venir un Catedràtich y'ls encaro: don Ignasi y l'altre.