Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Jo, fòra al recibidor, y'ls tanco. «Estudíin aquí tots dos; aprènguin, infòrminsen, dispútin, apa, píquinse les crestes, però sàlvinme la mare. So de la conxorxa y vull que'm tractin d'amich; no vull aygues forasteres, ni remeys de boato: salut demano y rès més, ò sinó, Deu m'ampari, (dich a don Ignasi acostàntmeli a la orella:) ¡un día'l volco!»
 Van sortir ab la seva:'s té de manifestar. Suavan com a carreters cada vegada que tenían consulta. Don Ignasi, cop de comprar llibres y encastàrsels aquí; (picantse'l front) lo Catedràtich, vínga repassarne d'altres, que s'hi va amagrir: xuclava tota la substancia de les lletres y allò debilita.
 La Rosetona, al capsal del llit, clavada nit y día. Jugava ab tres receptes y una renglera d'ampolles que feyan feresa: ni'l Canonge ho fa més limpio. A tal hora, la medicina forta; a tal altra, la rigurosa; d'aquí un quart, caldo; després, quatre gotetes de l'ampolla de capil-lera; y allò era un compàs, may ne va barrejar cap. Si n'erra una, un'ampolla no més, la mata.