sempre la mirada al pà:—tindrà prosperitat y riqueses y pau y muller guapa y virtuosa; sí, ha fet una acció que cap home gran l'haguera ni pensada: ha tingut més cap qu'ells y més compassió, y més penetrament, qu'ha sapigut endevinar per la melancolía dels ulls millor que per la magresa de la meva esquena, la miseria que m'assola: ha entès que tenía gana, y la classe de la gana meva; que ningú ha penetrat fins ara en les interioritats de la nostra fam; com que sempre'ns veuen fer caxaló,'s creuen que mengem per recreyo, ò qu'anem saciats.
Debía venir d'estudi'l bon minyó; quín cor més noble! potser s'ha
quitat lo llonguet del xocolata, bebéntsela d'un glop, pensant que trobaría un gos ab dotze hores de dejuni. No passaràs cap treball en aquest món, noyet, jo t'ho abono... Me sab greu que se'n haja anat, per que li haguera fet una demostració ab la cua. ¡Com que la llengua no està instruhida,'ns tenim de valdre del adorno!
No goso menjàrmel d'una bocada; tinch por que se m'indisposi. Me'l
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/176
Aquesta pàgina ha estat revisada.
