Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Al cap de vint díes, la va treure del llit, y jo me les vaig endur ab carretel-la dret a Vallvidrera.
 La cura era assegurada. Metge y Catedràtich m'ho van divulgar: la Rosetona ho havía fet tot. «Ella te l'ha restablerta, Pitero, no'n dubtis. Si no es aquesta emfermera, crèu qu'avuy anavau a voltar Montjuich, en comptes d'emmenarles a Sarrià.»
 ¿Y qu'havía de fer una persona que té'l decoro, l'agrahiment y l'estimació en lo lloch que li pertoca? ¡Casarse pel trote llarch!
 Y ara que ja m'han tirat totes tres descargues desde la trona, y ara que la mare té salut, vol dir que'm caso...


* * *

 Sembla que siga ella la nuvia. ¡Pobra dòna! Fa dues hores qu'es allí dins componentse. Ha tret de la capsa les arrecades bones (tenen un pam de llarch de banda a banda,) ab uns esquitxaments de pedrería de colors y diamants que quan les treu hi hà una tancadissa dulls que tothom queda enlluhernat.