Al cap de vint díes, la va treure del llit, y jo me les vaig endur ab carretel-la dret a Vallvidrera.
La cura era assegurada. Metge y Catedràtich m'ho van divulgar: la Rosetona ho havía fet tot. «Ella te l'ha restablerta, Pitero, no'n dubtis. Si no es aquesta emfermera, crèu qu'avuy anavau a voltar Montjuich, en comptes d'emmenarles a Sarrià.»
¿Y qu'havía de fer una persona que té'l decoro, l'agrahiment y l'estimació en lo lloch que li pertoca? ¡Casarse pel trote llarch!
Y ara que ja m'han tirat totes tres descargues desde la trona, y ara que la mare té salut, vol dir que'm caso...
Sembla que siga ella la nuvia. ¡Pobra dòna! Fa dues hores qu'es allí dins componentse. Ha tret de la capsa les arrecades bones (tenen un pam de llarch de banda a banda,) ab uns esquitxaments de pedrería de colors y diamants que quan les treu hi hà una tancadissa dulls que tothom queda enlluhernat.
