Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/181

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Han marxat les aurenetes; no podían aguantar més; ni per lo tracte, ni per les poques consideracions que se les hi guardavan, podían quedarse aquí.
 La pluja, filtrant a través de les teules, convertía en bassals sos pobres nius; l'ayre, no tenintne prou de ficarshi a qualsevol hora, hi portava hostes molestos, quan no les hi axecava'l sostre ab alguns de sos rampells de criatura, dexantles a la inclemencia.
 Per tot veyan desamor y ingratituts; lo sol no's recordava d'elles, y si no girava la cara del tot, l'amagava sovint derrera'ls núvols. Los de-