Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/182

matins eran frescos, humits los capvespres, y'ls díes brúfols y de poca durada. Tot havía cambiat: aquelles florides de pensamenters, de clavellines y de campanetes qu'adornavan les finestres y les baranes dels terrats s'havían marcit ò havían sigut arrencades; los pardals s'havían menjat fins les floretes grogues de les ruques que's feyan en les parets velles...
—¿Què hi fem axís? — diguérense ab tristesa.—Ja som forasteres en aquesta terra; per tot veyem cares ferrenyes ò enquimerades, que'ns diuen que fem nosa. Aquí'ns morirèm d'hipocondría! ¡Quínes ingratituts se veuen en lo món!
Allà per l'Abril, tot van ser pompes, gales y llahors per nosaltres: per tot trobavam cares alegres; los blats nos feyan cortesíes de gran cerimonia al veurens passar; les canyes brandavan d'un costat al altre, confonent ses fulles com si s'abrassessin commogudes d'alegría; al sol li mancavan amplaries d'espay y de terreno per vessar sa llum alegre; l'aygua no sabía com mostrar los seus contentos y obría noves escletxes en les ro-