ta y surt a pendre la fresca fóra del local.
A dins no més s'hi quedan l'expendedor y'ls mossos de la bàscula, que ja tenen prou fatich posats al frente d'aquell edifici.
Un viatger, que no té cosa de particular ni en sa fesomía ni en lo seu port, entra a l'Estació; fa descarregar un mundo sobre'l taulell y prega ab bons modos, ensenyant un bitllet d'ida y vuelta, que li facturin pera Barcelona. Los mossos, qu'estan distrets en los seus quefers, ò qu'ho fan veure al menos, no se l'escoltan. Al
cap d'una estona's desenfeynan de la conversa, de cloure un cigarro, d'encèndrel, y tots dos se giran per preguntar al viatger lo que se li ofereix. Prenen lo bitllet qu'aquest los hi allarga, se'l miran de tots dos costats, bufan los cayres, s'acostan a la finestra y allí, ajudantse per llegirlo, una sílaba l'un, una lletra l'altre, al cap de bona estona, com si haguessin desxifrat una làpida, han hagut esment de lo que diu y, fent anar lo cap d'una banda a l'altra, li retornan atrassant lo viatger al expendedor.
L'indivíduu que té aqueix empleo,
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/204
Aquesta pàgina ha estat revisada.
