Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/205

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tampoch té rès de particular : se assembla a qualsevol altre; porta patilles com molts, lo bigoti de través com molts altres, y no més s'aparta del comú de la gent per sa levita blava, sa gorra galonejada y en que parla un xich récio, encara que no hi hagi necessitat ni vingui a tom.
 —¿D'ahont vé vostè? — pregunta al viatger, qui, ab lo barret a la mà, lo còs mitx inclinat en actitut de fer cortesía, que no l'acaba, sorprès de la pregunta y del tò superbiós ab que se li fa, s'adressa desseguida y ab no menos orgull, si be ab veu més baxa, li contesta:
 —Desitjo que se'm facturi'l mundo, y vinch a vostè per que m'hi atrassan los factors.
  —Jo no li pregunto axò: vostè'm presenta aquí un... paper que no sé lo que'm demana; fàssi'l favor de dirme d'ahont ve.
 —¡Gracies a Deu, home, que'm demana alguna cosa per favor!
 —¡Caballero!... — li diu l'expendedor axecantse.
 —¡Senyor mío! — contesta'l viatger sense moures per que ja estava dret.