Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/219

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ca; altre, allistada y blauenca; en algun primer pis, d'estora, enterques ò caragolades al cap de munt, y no les dexavan caure més qu'en les hores de xafogor ò quan lo ressol picava.
 També hi havía estadants més capritxosos ò donats a les coses rústegues, qu'ab un testet al balcó y quatre canyes, guarnían una cortina de fullàm y floretes grogues, que'l sol no'n dexava estar cap en repòs, y tan aviat les retratava bo y de gayrell en la paret, com les estemordía aplanant les seves ombres fins al carrer. En una finestra s'hi veya un gavial ab tortres que somiquejavan de bon matí, al caure'l día, y a les demés hores en que'ls hi venía la tristesa. Canaris xerrayres, perfidiosos, d'espinguet que penetrava fins al cervell, n'hi havía en moltes cases. Y es veritat: en aquexos carrers, poch ajudats per son aspecte y per sa estretor, los vehins se'ls guarnexen ab tanta falaguería que'ls arriban a tornar bonichs a copia d'abocarhi aucells, y omplirlos de flors, tentant al ayre per que hi entri a refrescàls, ab cortines de coloraynes ò penjarelles de roba de bogada, que'l vent