Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/221

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


veya aparèxer per la volta que dona a l'Argentería, seguit del burret, que duya'l bast guarnit ab branques de mata y estepa, y en los corns de la sàrria dos cantis de terrissa ab l'aygua remeyera, tapats ab pàmpols frescos per que no s'esbravés la seva virtut.
 Al punt de les vuyt, passavan corrents per l'Argentería'ls correus de montanya, Vich, Manresa y Berga, montats en poderosos matxos, repicant los picarols de les cabessades y atiats per l'espetech del fuet manejat ab garbo.
 En aquell moment l'amo donava la senyal; lo forjador dexava'l mall a terra, los fadrins paravan les llimes, jo dexava brandar tota sola la corda de la manxa, y al voltant de la enclusa, que desseguida's veya coberta de porronets y ampolles de capil-lera plenes de vi, s'hi feya una junta que semblava de muts, per que ningú prenía la paraula fins que s'havía donat compte del esmorzar. Quan los porrons quedavan buyts, allavors qui més qui menos ne guardava alguna per esplicar y'ns regalavam ab postres de rialles, que no'n