Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Sí, y axís no han de rosegar quatre atmetlles, que les pallofes jo conto que son dolentes per la veu.
 —¡Tots han equivocat la carrera!—deya'l forjador sens apartar la vista del plat, que ja'l tenia buyt.—De aquexos obradors del carrer d'en Malla y de la Fenosa'n sortirían un floret de serenos, que s'arribaría a pagar moneda per poguer dormir tota la nit y estalviarse de sentirlos.—
 Y ab semblant jòch, casi be día per altre y dos arreu, tota la fadrinalla argentera'ns donava ocasió per dirne quatre ab tota prudencia, y molt rigudes. Ells després, sense volguerho potser, prenían la revenja, y sos cants de l'òpera anavan tan de valent, que la ira'ls encegava y'ls hi feya tremolar la veu, volguentho matar tot de tòrt y de través, sempre en italià.
 Desde llavors que tinch aborrides certes cansons: y quan he après alguna tonada en lo teatre, més m'he estimat xiularla que no fer pena als vehins ab canturies tan alsades de veu, que per enténdreles se necessita un intèrprete de la Barceloneta.