anyoranses ¡pobret! a n'ell que'l tenían a la falda com una criatura!...
Jo treballava ab prou afició. Lo senyor Joseph un día'm va dir:—Batista, no t'hi vull a la màquina d'enxanfranar, ni que repiquis baranes;
no't mogues del caragol; fésme panys de sis engorges, d'aquells que fan perdre la paciencia y la cullita als lladres. Afína encunys pels gravadors; fés motllos de coberts de plata; no'n fassis de feynes barroeres; senyàla patrons de rexa ò guarnicions de balconades.—
Pochs mesos abans d'exir fadrí, sense volguerho, vaig sentir al senyor Joseph y la Mestressa que parlavan de mi.
—Vésten al seu poble y dígas a sa mare que no's trastorni, que no hi anirà a soldat.—
L'endemà tornà'l senyor Joseph, y l'alegría del seu semblant y la satisfacció de la mestressa, m'indicaren qu'havían fet una bona obra.
¡Deu los ho pach! que ma gratitut no abasta per anys que visqui.
