· · · · · · · · · · · · ·
¡Recordanses de la primera joventut, que sou costoses d'oblidar!
Encara guardo vostra memoria y l'estimo, y penso en vosaltres, gentils fadrines que'm fereu conèxer l'amor sense pensàrvosho. ¡Les més boniques! garlanda de lliris y roses!... Ara podría contrapuntarme ab aquells marinos ferrenyos y surruts de paraules que no més reyan ab vosaltres.
¡Ara conexeríau per que somniava en Batista jugant a bescambrilla!
Potser entre totes no m'afalagaríau tant veyentme casador, ò potser entraríau en discordia... y abans m'estimavan ignocentment, sense recel ni egoistes combinacions.
Y tu, hermosa, que fugires al cel, encís de ma joventut, la que tant me feres prevaricar, la que destorbavas mos resos, la que t'enviava'l millor dictat que pertanyía a la Verge, estrella meva, no t'oblido... ¡era tan dols estimarte!
