Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/237

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ció y no se't té de donar cap diploma.
 Ara'ls temps estan a la muda; per la primavera faràs vintitrès anys, y desd'aqueix punt en enllà tens de posar reflexió si vols tenir conducta d'home.
 Déxat de saraus, que't perjudican; abolèix los festeigs y les faldilles, que't fan retirar tart y't distreuen de l'obligació; no fassis més lo plaga; míra que les currutaques te perdràn, míra que se'n fa malbé molta de carn cristiana; féste enrera, que pendrías mal; desdíute de lo passat; pòsat sobre sí; enrahónatho; vès quína marxa emprens, y esparpíllat...
 «Trèute aquesta pobresa dels polsos; no'n vulgas de xavos al pentinat, que fan ordinari, ni a la butxaca tampoch, que crían miseria; desengànyat de certs tirats murriescos: les calses, sense campana a baix; la espardenya, cuberta; desfés lo nús de la brusa; llènsa aquesta catxutxa que't menja'l front y'ls ulls; tórna a la barretina morada com l'havías duta sempre desde que vas venir del poble; ni may que te l'haguessis treta per fer conexensa ab aquest