Si haguesseu vist aquella botiga, 'l be de Deu que s'hi arreplegava, haguerau dit: «mentida; aquí no es a casa'l carboner, aquí s'hi aplegan los set pecats capitals que feyan la contra a Sant Antoni de Pàdua.
¡Quínes minyones més florides! Quíns terciopelos de cares ab la seva cobla d'ulls que may se cansavan de brillar! N'hi havía de rosses y de morenes; totes triades. Unes ab còs de baldufa, y altres ab un amparo de espatlles y una presencia, que jo'm quedava a tal distancia de frente, imposat per aquella simetría, alabant no més ab lo cop de vista llensat de recel, les etxures de les bones mosses que tant les hi fa lluhir la roba.
N'hi havía una, de la terra dels turroneros, que no més veyentli lo andamio del caminar ja quedavas quebrantat de la salut. Jo li preguntava:
— Escólta, bufona, peus de plata, ¿quí te'n va ensenyar de caminar?
