d'amoretes que no tenía compte; quantes més ne tirava més n'exían; y cap quedava flaca ni per dolsor ni per finesa. Com que no podía favorir més a una minyona qu'a l'altra per que haguera renyit ab totes, y com una fesomía guapa, ni cap bona mossa m'han pogut aturar may lo modo de pensar ni la voluntat de dir lo que'm sembla, amigo, en tenintne unes quantes devant meu, ja se pot contar per quin indret me dexava caure. De manera qu'elles, no sabent com endursen tantes alabanses, me deyan: — ¡Si n'es d'estrofa aqueix Pepet! —
¡Y còm me miravan al dirho! ab uns ulls, bo y aclucats, qu'era cas de dir Sant March, Santa Creu... encetra!
Estich en que l'amo hi aprenía. Guaytant per la rexeta de la trapa, jo de baix estant, mentres enllestía la pesada, ab la vista fixa al piu del canastró,'l veya de cua d'ull fent la mitja rialla, sentint aquell bescambi d'amoretes tan galanes y donant-me la rahó tota per mi.
¡Està clar que li agradava! per dos estils: per que la parroquia li crexía,
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/241
Aquesta pàgina ha estat revisada.
