Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y veya un seguit de cares que s'hagueran pogut posar en un quadro. Y'ls carboners tenim aquexa flaca: ens estimem més les minyones boniques que les lletges.
 Les poques vegades qu'un home té voluntat de mirarse al mirall per no perdre la conexensa ò per ferse l'ullet y dirse «adiós amigo», ens veyem tan emmascarats, que per fugir del negre cerquem les blanques. Ab tot que jo, (no sé com pensa lo amo,) però a una morena com cal, que ningú la bescanti devant meu, per que arribaríam per munt. Les estimo, pobres nenes, y'ls hi tinch de fer lo mateix obsequi: |com que'm trencan lo cor tan aviat com les rosses!

* * *


 Lo crit que tenia de bon ballador arribava desde la Canuda a les Columnes del carrer de Ponent; y per la banda de Gracia fins a l'Esmeralda y a la sala d'en Pioch, més amunt de la Fontana.
 A tot arreu hi trobava frentes pels llanceros y parejas a retens que me