—Donchs, anirà a un'altra banda.
—L'enganyaran, senyora, vègi que no li donguin mercadería humida, per que hi hà establiment que regan l'estiva com si fos un hortet. Tíngui, búfi aquesta brasa. Ja ho veurà; donchs, apàrtis si es servida. ¿Veu? Cap brasa mullada li traurà aquesta polsina. Lo carbó que jo li servexo es malaguanyat alabarlo: ell tot sol se porta'l mèrit. Al amo, per cap estil li donaràn entenent de fer córrer la regadora. No'n venem d'esponges, a casa... Per axò tenim aquesta parròquia; fins al Padró, y al Ensanxe n'hi portem; vègi vostè...—
Altres me deyan:
—Escólti, carboner: ¿què venen a compondre aquexes rodones de criades que sempre hi hà a la porta de casa seva?
—Vol dir a casa l'amo. Be prou que li sab greu a n'ell, que'n diu la
junta de damas. ¿Vol que li digui la veritat? Rès no hi fan. Parlan dels seus xicots; qu'ara'l dexan, qu'ara'l prenen... en fi, coses del jovent.
—Pués, crègui que n'estich molt enfadada; la d'aquí casa hi fa unes estades que no's pot arribar a més.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/245
Aquesta pàgina ha estat revisada.
