Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/246

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Axò, sempre: cada vegada que la envío per qualsevol cosa. Nó, ja li dich, perdràn la parròquia. Lo meu senyor sempre'm diu la matexa: fés posar cuyna de gas.
 —No ho fassi, senyora, que se'n penedirà desseguida. Un día pol haverhi una explotació, que tot lo dels fogons se'n vaja a passejar. ¡Y que vostès no'n sigan víctimes! No se'n rigui, senyora; llegèxi'l diari: l'altre día se'n va anar'a terra mitja casa. Desengànyis, ab una arrobeta d'alzina que tinga a casa, y dos quartos de teyes, sab que la té assegurada; per que'l carbó no més crema qu'als fogons. ¿Vol qu'encengui una capsa de mistos aquí dins de la sanalla y veurà'l fet de la veritat?...—
 Dades y tomades, lo cas era qu'ab la meva palica les senyores prenían paciència, l'amo no perdía cap parroquià, les minyones no s'esgarriavan ni's corretgían, y mentres feyan la xarradeta a casa, les fogonades passavan qu'era una delicia.