Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/259

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


triguin tant. ¡Si, pexets! com aquest senyoríu es tan llemench, s'entretenen destriant les espines ab la forquilla, que per menjarse un ceytó necessitan més estona que no pas nosaltres per un plat de carn d'olla.

 Oh, prou; fressa de plats ja'n sento: ¡la vianda voldría veure! si fins l'escura-dents se'l fan servir ab pisa. Ho deuen menjar tot fret, per que aquí no se sent cap olor; los suchs no deuen ser de moda. ¡Ay, Senyor! si'l día qu'ofego badella, no més ab la fragancia que surt de la cuyna de casa, aquesta gent s'hi mantindría. Quatre dolsaynes, poch aliment a la frincassé, estil de Fransa: grabolets, mandunguilletes d'ou y farina estarrufada, buydes de dins, que sembla que mengin vent ab crosta de sucre; vèt aquí de que fan plat. Per axò treuen aquexos colors tan trencadets com si tinguessen un susto ficat al moll dels òssos que no'ls dexa prosperar ni engrexarse.—