Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/262

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sarían setmanes enteres ab lo bon día y la bona nit. Ell es axís, may diría rès: sinó qu'una persona, encara que nosiga cap joveneta, tampoch es cap vella y encara gasta humor, gracia a Deu, y... vaja, nosaltres ab nosaltres ja'ns ho podem divulgar, que lo qu'es per ell .. ja li dich, té aquest geni l'home de casa, lo meu senyor; ab vintiun any de matrimoni, vègi si li conexeré'l tarannar. ¡Ay filla! jo estaría ben composta si no li ballés l'aygua devant dels ulls! Vostè fa aquest posat per que encara es jove; déxi fer, ja pot riure: ja veurà'l día qu'ell la senti gemegar; no's volen enternir per ningú: tots son iguals; ¡que'm contaràn a mi! Si ja li dich: fa vintiun any que'ns partim lo pà, y sé per quín indret se decanta. Ey, no per rès de mal... no senyora, nó: per que, encara que sia dóna, allí ahont lo trobés, del primer Deu te guart li tombava les galtes. Nó, en quant a axò, li llevaría. Lo meu senyor, en quant a aquest punt, li asseguro... ¡Ay! quín geni més alegre que té la senyora! se coneix que li xoca molt lo que jo dich. No's pensi, també'l renyo, no son tot magarrufes y fran-