Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/264

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sita, escolta lo que li diu la minyona, y li contesta:
 —Be, dígali que be.

 —Ay, senyora, vostè deu tenir feyna per dins, y jo aquí garla que garla, la dech destorbar. Però, aviat estaré llesta. No més venía pera informarme d'una minyona que diu qu'havía servit en aquesta casa; y francament, si vol que li parli en plata, pel corrent de minyones que ara surten, veig que tant se val informarse com nó. Li dich que tot està macat; no hi hà allò que's diu qu'un se'n puga refiar. Tot son gallerets, y presumits, y moltes polacres y enagus prisats, y altres coses que no m'està prudent lo dirho. Sí, prèngui informes, y sénti que li diuen: «bona minyona axò sí, molt néta, que no'n teníam rés que dir: hi va haver quatre paraules...» rés, desincuses que donan per que no's volen comprometre; y vostè, refiada de tan belles esplicacions, se fica la fulana a casa, y ja pot dir per tot arreu que s'hi fica la discordia.
 Míri, aquexa qu'ahir vaig treure punt en blanch, me la van posar...