Ay, sí, ja ho veig que té pressa; desseguida enllestexo. Donchs, la minyona de qui voldría que m'informés se diu Riteta, y diu que fa tres mesos qu'es fòra d'aquesta casa; ara ha vingut del seu poble y m'ha atrassat aquí.
¡Nó! ¿Vol dir que m'equivoco? M'ha dit carrer de Ronda, del número no me'n recordo, al costat d'un adroguer, una escala de màrmol, segon pis, primera porta...
Es dir que de Rondes n'hi hà d'altres... Potser sí que va anomenar la de Sant Pere; no m'hi vaig enfondar. Axò sí que'm sab greu; y jo que
l'he destorbada tanta estona! Tindrà que perdonar, senyora; y jo tota certa y mal mandada que me n'he vingut aquí! ¿Què m'havía de pensar que m'errava de carrer?
En fi, senyora, jo m'he alegrat molt de conèxerla; si en alguna cosa som bons, carrer de Provensa, número 271, primer pis, allà té una casa al seu servey; es casa pròpia, demani a la senyora Beleta, qu'es una servidora, y tothom n'hi sabrà donar rahó. Potser ja m'ha sentit a
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/267
Aquesta pàgina ha estat revisada.
