Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


anomenar alguna vegada... si tinch tanta conexensa...
 ¡Què, establiment! una parada a Santa Caterina: ja li dich, tothom me coneix, fins la quitxalleta.
 Feya gran giro abans de retirarme del menudeyo; venía molt per la pobrissalla a un tant cada setmana, ¿m'enten? Y no's pensi, tal com me veu, arribaré a casa y, arrebosantme no més les faldilles, me poso davant dels fogons y ab un verbo indago'l putxero; ja li dich, no la necessito per rès la minyona, sinó que la posició d'un hom ho requereix, y'l dir de la gent es tan ofensiu, que n'haig de tenir, vaja, may sigui sinó per anar a la font.
 Vamos, senyora, ja ho sab, al carrer de Provensa té una casa a la seva disposició; sempre que tinga gust de visitarnos, me farà molt favor... Servidora de vostè; fàssi'l favor de donar recados al seu marit, encara que no tingui l'honor de conèxel.
 Tanqui, tanqui, estíga boneta.—
 Y era ja abaix de la escala, que, girantse y alsant lo cap, cridà, sense que ningú la sentís:
 —Retíris, ja's pot retirar.—