Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

passejant continuament son mocador per la ardorosa frente, enternint ab los gemechs qu'exhala a cada vers, y trencant los cors dels concurrents ab tantes llàstimes y afectacions; y allí la dama sensible sempre, sempre ploranera, ab una angoxa contínua y soferta, que ni les pedres ho resistirían, ab un caudal de llàgrimes, que les hi va donant exida a mida que'ls versos ho demanan, y si no ho demanan també'l fa exir banyat en aquella amargantor que vessan los seus ulls; allí la característica encorvada, tremolosa, com debilitada per fluxedat de nervis, parlant tartamut ò poch menos, y ab lo nas sempre; lo graciós, inquiet, axalabrat, atropellantho tot, y entenent per gracies lo dexar anar los versos com si li fessen nosa a la boca ò com si li cremessen la llengua. Aquexos dos tipos son en totes les companyíes enterament iguals, com si fos lley ò condició ineludible'l que les característiques hajan d'aparèxer esguerrades y'ls graciosos una especie de argentvius qu'atabalan ab sos moviments bullidors y incessants.
 Lo drama segueix ensajantse baix