galtes de vergonya. Al vespre, quan la botiga era tancada, hi vaig tornar a despedirmen per sempre. Guaytava per tot arreu, temerós de que algú no'm vegés, y quan me vaig creure sol, acostantmhi de puntetes, com si anés a fer una malifeta, vaig besar l'anella de la porta que de tan freda'm gelà'ls llavis, y vaig fugir ab l'ilusió de que la Roseta fora la primera que reculliría aquell bes tan ardent y dexat tan a venal.
Lo conflicte de la carta va tenir més trascendencia; arribà a oidos dels tres amos, ¿y'n voleu de mofes y de sàtires?... «Mira'l memorialista del servey de Barcelona! Déxa'l torn, minyó, y defènsat, qu'ab la teva lletra en qualsevol reconada de paret t'hi guanyaràs les caxalades y podràs inquirir ab la Cotillayra. Mirèume'l pollastre hont havía dexat anar l'ull! a la més rossa; ¿quí t'ho va dir qu'era maca, Biel? per que tu no hi pots entendre rès. ¡Vès per quín estil volía pujar de grau als seus pares posantlos en camí de sogres!»
