Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


les tornes, quan un hom diu: prou, que vull reposar, allavors aquexos desapegats nos tomban les espatlles y si tens pà sèch fésten sopes!
 —¿Però quina edat té vostè per posarse per tan vella?
 —Ay, desvergonyit! vèt aquí la pregunta de son pare quan me quexo. «¿Quína edat tens? Trebàlla, que no ets tan vella.»
 —Està clar que no n'es de vella. ¿Quants anys té?
 —No'n teniu de fer rès, ni tu, ni ton pare. Desde'l día que vaig nàxer fins al día d'avuy: trèu el compte. ¡Ja sou un bon parell d'inquisidors! Lo mateix tarannar de son pare, les matexes màximes: «Trebàlli, dòna, qu'encara es jove.» Y ben segur que soch jove! per axò mateix que no'm vull despreciar la salut, no vull treballar més per qui no me'n sent grat. Lo día que m'agegui y'm sepulti en un llit, allavors ho sabrèu si podía ò nó aguantarho. Heretges, més qu'heretges! no teniu sanch al ull!
 —¿Be, per què plora ara?
 —Per que tota la vida he sigut una màrtil. Sense una hora de repòs,