y may he estat planguda. Sempre ab aquell aleno, ab aquell afany: ara cús unes calses, ara apedàssa aquell gech, cúyta, ara vés per la minestra, córre cap al Born, que la bogada s'espera; no t'entretinguis ab cap coneguda, no bestreguis converses ab ningú: déxales a mitx dir ab la paraula a la boca, déxales com una ximpla, que l'home't dirà batxillera si al punt de l'hora'l dinar no està amanit.
—No hi es pas sempre! ahir varem dinar a tres quarts d'una.
—Per que'm dona la reyal gana. ¿Y'l día que no estigui a les dotze, ni a la una, ni a cap hora... què? Us pegarèu un cop de puny als bigotis. Vull tirarmho tot a l'esquena y donarme vintiún pler. Si una hora bona tinch, aquexa hi serà de més: he fet aquest resumen.
—Per axò dich jo: sempre ho ha fet axís, y ningú may l'ha renyada si hi ha estat un parell d'hores a comprar ò si ha tingut lo gust de fer petar la claca ab les conegudes del barri. Ni'l pare ni jo'ns quexem si'l dinar va ab un retràs de tres quarts; be prou que s'hi afadiga vostè pera
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat validada.
