Mal va qu'ella's fiqués una idea al cap, que n'havía d'exir. Un diumenge, en havent dinat, me va dir:—Anèm a donar un vol; múdat, pòsat lo gech negre y'ls pantalons de cassimir.
—Ahont vol que vagi tan d'etiqueta? ¿Que fan sarau d'any?
—Fés lo que't mano. Pòsat l'armillero d'or de Fransa.
—Just, ab la saboneta que no và. Si'm preguntan quín'hora es, los atrassaré a Casa la Ciutat: que guaytin al frontis. Fa un any que senyala la matexa hora.—
Me varen portar a vistes: anavam tots tres, lo pare, la mare y jo; passejant, nos varem dexar caure a casa la fulana, que s'estava a Gracia. Tenía tenda: algunes senalles ab llegum, penjarelles de forchs d'alls, cistells de bolets y alverginies fòra la porta; a dins, taula de tocino, pernils, llonganisses, rotllanes de
