Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Nos va fer berenar, la meva promesa: llonganisses y vi bo ab borregos; ella'm feya cohissor als ulls, y la llonganissa als llavis y a la boca. Tot ho varen dir los meus pares: del enamorament meu se'n varen cuydar ells, y a la cuenta hi estava apassionat ab la tendera (se deya Mariona) y jo no'n sabía rès.
 No era guapa, la pobra. Debía haver tingut uns quiz'anys ben infelissos, per qu'era de les desditxades que'ls hi toca ser lletges sempre: axís tendres com velles.
 Era grossa, molt, casi be rodona. Complerta de galtes com si glopegés, encesa de color, lo front lluhent y un nasset esquifit, rodó com una closqueta de caragol, qu'axís que's tombava de perfil ja no se li veya, amagat per l'amparo d'aquelles galtes de mitx punt.

* * *

 Al sortir de casa seva'm van preguntar tot contents:
 —Què tal, què t'ha semblat aquexa currutaca?
 —Que no m'agrada; —vaig res-