Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
* * *

 Al entrar a casa, vaig trobar lo meu bagul al mitx de la sala. Los meus pares m'esperavan molt esmolats.
 —A caps som,—va dir la mare posantsem al devant, fent lo gerro ab los brassos.—¿Què'n tens que dir de la Mariona?
 —No rès, que no fa per mi.—
 Lo pare s'estava de colzes sobre la calaxera aguantantse'l cap y donantnos l'esquena, com per no presenciar aquella escena.
 —¡Míra, desengànyat!—replicà la mare cubrintme de dalt a baix de una mirada.—¿Y donchs, què pensas fer?
 —Estarme quiet y a veure venir.
 —¿Què't té de venir, lo mannà? ¡Despreciar una viuda ab establiment, tu qu'ets un pelacanyes que no't pots mantenir! un fadrí esguerrat que no guanyas més que dotze pessetes, fer mal averany d'una dòna com un sol! bona mossa, sana, roja!
 —Sí, un poch massa de roja.