— Afavorida de carns...
—Per axò'm quexo; que no se li veu lo nasset ni cap fesomía. Sembla que toqui la corneta, ab aquella inflor de cara.
—Càscali un número y'l veuràs,—exclamà'l pare alterat.
—No m'agrada, per que sembla un botijo, y per que no es ayrosa ni va eleganta.
—Tu voldrías gallerets, y ella no més va que per fer casa. Míra, noy, tén present que la mujer compuesta traye l'hombre de otra puerta. Ja'm pots entendre, que massa he dit. Y una de dues, ò't casas ab la Mariona, ò aquí tens lo bagul amanit; búscat hostatge, compònte sol. Tens vintiquatr'hores de temps: ò't casas, ò al carrer.—
Me vaig ficar al llit com si estés enamorat; no'm podía apartar la Mariona del enteniment. «¡Quín feix, deya jo: viuda y lletja!»
La Roseta, aquella enamorada meva, que may l'havía oblidada,'m mirava ab ulls plorosos. ¡Que n'era
