Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/59

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Vés, vés a pastar fanch, poca solta.
 —Y està clar que té rahó'l pare; la dòna té d'estar a l'obediencia del seu marit, ò sinó es...
 —Xist... Xist... què crida, què crida la tropa del Manso! Ab tu no s'hi parla; escólta y càlla; quan siguis a casa teva, bestrèu: aquí mano jo... Vésli infundint aquexes llissons; ja me'n tornaràs la resposta.
 —Y tu, vésli fent aquesta propaganda; ja m'ho vindràs a dir.—

* * *

 A la fi'm varen casar. Vaig entrar a casa la Mariona encongit com un anyell que'l portan al sacrifici; vaig víurehi cinch anys, mortificat sempre, sempre abatut y humiliat; cinch anys de pujar lo Calvari; ¡que llarchs varen ser y penats! y qu'amarchs!

* * *

 Feya vuyt díes qu'eram casats. Ja m'havía disfressat ab l'uniforme: