Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

una especie de trajo de ranxero; brusa llarga, devantal de sargil, y arremangat de brassos. Era la hora de dinar; sentats a taula l'un devant del altre; jo, per mirament, li feya la part. Vaig dirigirli dues vegades la paraula cercant conversa, y ella, sèria, sense tornar contesta.
 —Però, ¿què tens?—li vaig preguntar,—¿què tens?
 —¿Què tinch? qu'ets un poca criansa, un desvergonyit y un brètol.
 —Y ara ¿que va de bò? tén compte ab lo que dius.
 —¡Si hi tinch compte!...—va esclatar alsantse furienta ab uns ulls esverats com una possehida,—que'l día que davant meu fas postures a les criades, t'assessino.
 —Jo, postures a les criades, ¡si'm manca l'humor!
 —No'm diguis que nó, no m'ho neguis, per que tot lo d'aquesta taula't volarà per la cara. Mal home, farsant, perdulari, que t'he tret la fam de la boca y la miseria, y encara me trahexes: ténte compte, per que faré un intentat.—
 Estava tan fóra de test, que vaig