vista, tinch uns repentes que m'haig de desfogar desparant taula per aquest sistema... y jo pago.
Fa tres anys que patexo; tres anys que día sí, día nó, y dos arreu, a casa nostra hi hà desori. Y que sempre so jo'l que tinch d'amaynar veles. Un vespre'm va tirar lo pom del llit, que si'm toca al ull me'l dexa en vaga;'m va sortir una banya, que fins me feya nosa per mirar; veya una cúpula aquí sobre... Ab una pessa de dos, ella matexa me la va disoldre; oh, ja'n té de munyeca! ¡va ser un ay!.....
Sembla un soldat de cavallería; ab un geni, qu'aviat hi es a bestreure; y que té una mà, qu'allí hont l'aplana hi queda formigor. Ja ho he tastat... ¡Ey, per broma! per que de altra manera... Ella se'n guardaría prou de tocarme; nó, ab axò sí que no hi passo. Donchs, per riure, (era al principi de ser casats,) me va donar un cop de puny a l'espatlla que me la va desequilibrar. ¡Quín pes, y quín tanto! me vaig quedar axís; aqueix quarto m'arribava a l'orella. També va ser per mor del ball. Je, je! feyam broma. «Que no hi aniràs,»
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat validada.
