Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



* * *


 Y axís nos la campem a casa nostra: ella fa'l que li dona la gana, y jo, mírin , trencant paraments de taula. Be haig de demostrar que també gasto fumillos!... ¡Y tan enamorat que n'estich! ¡oh, si no fos aquexa flaquesa! ja hauría fet fer un embà al mitx del pis (per que la casa es propia) ab un torna-veu de goma desde les seves habitacions a les meves per disputar de lluny y sense perill.
 La vaig conèxer al Club, en un ball d'aquells tan famosos... (Tranzició) per que, cònsti qu'he sigut dels joves de més anomenada de Barcelona; dels més axerits, dels més calaveres. Retirava a les tres de la matinada, y a les quatre, a l'hora que'm passava pel cap; qu'a mi no'm governavan ni'ls crits del pare ni'ls enterniments de la mare. «Noy, fill meu! que't desbaratas la salut!» me deya la bona dòna. «Te ficaré en una casa de comers!» saltava'l pare, alterat. ¡Pobre home! Avesat a tre-