Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fada, fa travessar lo capsiró per sobre la multitut, que quí sab ahont va a parar.
 —Míra, tu,—esclama un burleta; —guàyta aquell senyor tan llarch; sembla que vagi al imperial; ja n'hi ha costat de crexensa per posarse tan endevant! d'ensà que som aquí, lo menos s'ha donat quatre travessos de dit; s'estira com un caramelo. Ja veuràs axís qu'arribarà a casa quína feyna se li tomba; no n'hi faltarà poch ni gayre de catre si vol tenir los peus governats quan se'n vagi a retiro! Y si s'està dalt de tot, com ne fa'l posat, y no encen mistos, en aquella hora de nit me sembla qu'anirà contant les bigues ab tostorros de cap. ¡Pobre senyor, si l'amo de la casa no li forada'ls revoltons del sostre mort! tot lo día anirà de ceremonia pel pis fent cortesíes als mobles y al devantal del escudeller. ¡Ep! ell sí que pot ben dir que no's mou may del galliner. ¡Malsaguanyats sis rals! ¿Preguntèmli si plourà? ¿Me sabría dir si's veu la lluna? Si per desgracia es colomista, pobres coloms, ¡no deuen anar poch amunt per no esguerrarse ab la canya quan engega'l vol! ¡Y còm