Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

se deu estirar per ferse la clenxa! ¡quí sab ahont li van a parar los brassos!—
 Tot d'un plegat, s'obra la porta del despaig, la gent s'hi precipita ab furor tumultuós, y'ls que l'han comprada als revenedors embestexen escales amunt sens reposar, qu'arribant al quint pis no n'hi hà cap que pugui retornar la respiració.

* * *


 Lo teatre està desert; los llums, a un quart d'axeta; un acomodador en mànegues de camisa passa'l plumero pels coxins dels palcos de primer pis. D'un costat al altre de galliner, los que tenen bon assiento's saludan sense conèxers, ab crits d'alegría y satisfacció; entran grupos de gent esverada que, no atinant quín lloch triar, se colocan al més dolent. Y'ls dos pisos s'omplen aviat, y nous crits y gatzara remouen la quietut que regnava. Lluen com estrelletes entre aquella munió de caps alguns cigarros de paper. Apareix un municipal y fa eclipsar les que brillavan prop del passillo; més enllà, cap al