Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


si s'alsés de sobte un vol de passarells rompent lo cant, se dexa sentir, ò com ventada melodiosa que besa la quietut. ¡Adeu, món, que la música parla y fa remontar l'esperit a desconegudes alteses! Y se sent, s'estima y's gosa tot lo que Deu va volguer que gosessin los mortals per pendre idea vaga de lo qu'ha de ser l'eterna benaventuransa. ¡Oh, música, reveladora del amor, de la bellesa y de la felicitat! Sentiments castíssims, gosèu la delicada sensació y rendíuvos a sa dolcíssima letargía!

* * *


 Y canta Masini... ¿Quí, en lo cel dels amors seus, no hi té un àngel que volateja com poètica visió, renovantli fugides recordanses y'ls goigs d'una joventut que va perdentse? ¿Quí no haurà trobat en son camí una ideal figura que l'encisà d'amor, primera felicitat assaborida, y acàs derrera ilusió, massa prompte coneguda per esser tan llargament anyorada!
 Masini parla d'ella! d'aquexa, la