Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


primera, la única coneguda al cor. ¡Quína atenció! ¡còm interessa a tothom lo racconto! A aquella dama tots la estiman, a tots ha enamorat algun día com al mateix Raul. ¡Quína dolsesa es lo cantar! ¡Que be se sent la poruga cortedat d'una passió que no més es atrevida per estimar molt! Angelo Masini sembla que canti per primera vegada la infinita tristesa del seu primer amor.

* * *


 No parlo del septimino, per que si sento la música, no sento la situació. ¡Retxassar a Valentina!... ¡humiliarla devant de tota la Cort!... Nó, may! un cavall, primer, una escala de seda lligada als balustres de la balconada, dos ays! un de temensa, l'altre d'amor, y... una fugida ràpida ab núvols de pols, com la que's coneix per les estampes de Matilde y Malek-Adel.

* * *


 Passèm saludant en la conjura'l geni de Meyerbeer.