Aviat no tingué l'Anneta altre remei que llogar la botiga del costat i l'altre entresol de la casa. Es tiraren embans a terra per fer de dues peces una sola rebotiga gran, s'obriren portes de comunicació, es condemnà, reduint-lo a reixa, el portal de la nova botiga, s'instal·laren grans fogons de gas, màquines per a planxar la roba llisa i dar el midó, llogaren vuit fadrines més, i es dividí el treball per seccions: aquí la roba de planxa; allà la de màquina; a dalt, a l'entresol, els acanalats, els prisats, tota la feina més delicada i entretinguda.
L'Anneta es reservava l'alta inspecció, la distribució de la roba, el rebre els parroquians. En Llorenç ja tingué entreteniment per a dies presenciant totes aquelles obres. Després l'Anneta li procurà una feina: la d'apuntar, cada tarda, les entrades i sortides de sa indústria. Així l'bome no es migrava, el tenia més a estaqueta, i la casa en valia més.
En Llorenç s'bi considerà obligat i ho féu amb gust. «L'empresa de la seva dona produïa quatre vegades més que son jornal de carnisser; l'Anneta n'era
